La Flama que mai s’apaga: Història de Sant Joan a Arenys

A Arenys, les fogueres de Sant Joan han estat sempre una tradició profundament arrelada, alimentades pel simbolisme de la Flama del Canigó. Aquesta aventura va començar cap als anys 63 o 64, quan un grup excursionista anava d’amagat a Perpinyà per recollir-la. Eren temps difícils on calia esquivar la guàrdia civil per fer-la arribar al poble, però, d’una manera o una altra, la flama sempre acabava il·luminant la nostra nit més curta.

Una història de compromís personal

Jo vaig viure aquesta tradició de ben a prop des dels anys 70, formant part d'aquell grup d’excursionistes que acompanyaven la flama en la seva arribada clandestina. Però el meu vincle definitiu es va forjar l’any 1981.

Aquell 23 de juny, a les cinc de la tarda, vaig rebre una trucada del regidor de Cultura: "Xesca, qui porta la flama aquest any?". En aquell moment, jo passava per una separació personal i portava la cama enguixada; no estava per gaires romanços. Però el compromís va ser més fort. Vaig trucar a TIC (Tradicions i Costums) per localitzar el punt de recollida més proper. En saber que arribava a Caldetes, vaig demanar a una amiga que em portés en cotxe. Amb una espelma a la mà i molta determinació, vam recollir el foc i el vaig portar a l'Ajuntament.

Aquell dia vaig fer una promesa: "Aquí teniu la flama, i us prometo que cada any la tindreu".

Un llegat per al futur

A partir dels anys 80, la celebració va anar agafant cada vegada més força. Tota aquesta trajectòria, any rere any, és la que hem volgut plasmar en el petit conte que tindreu a les mans durant aquest 50è Congrés.

Volem agrair a tot l'equip de persones que treballa incansablement perquè aquesta tradició es mantingui viva. Tot i que avui dia les fogueres siguin més petites, el més important és que es continuïn encenent amb el foc que baixa del Canigó. Que la flama perduri per sempre!

Hi havia pica-baralles per veure qui recollia més trastos per fer la foguera més gran.